Apparently Dante originally planned to write his Divine Comedy in Old Occitan, the lyric Romance language which he knew and loved so well, (he ended up having Arnaut Daniel in the Purgatorio speak in Old Occitan verse.) Below is a recently discovered fragment from a late copy of what appears to be Dante's early draft of the Inferno in Old Occitan.
En meytat del chamin de nostra vida
Revengui soptamen per selva escura,
On la dreita via m’era gandida.
Ay com dire qu’era m’es chauza dura,
Aquela selva, bocs sauvatge e fortz,
Que son pensars ancuey me deznatura
Tan amara es que pauc plus fos la mortz
Mas per trassar lo Bon qu’eu lai trobei
Çai lo demais dins de meu trobar sortz.
No sai ben redire com i entrei
Tan era ieu plen de songe e pantai
On lo vertadier camin desamprei
Mas com vengui az una cola lai
A l’endreit on aquill comba fenis
Que m’ac tant comolat lo cor d’esglai
Gaytei en haut e sas espatlas vis
Vestidas ja dels ray de la planeta
Que mena dreyt chascu per totz chamis
Aissi ma paor seguet un pauc queta
Qu’en lo lac del cor m’avia durat
La nuoch — que passei en languis — restreta
E com aquelh que, ab alen buffat,
Toca la riba en eschapan del riu
Se vira a l’aiga un agach espautat
Aital mon arma com un fugitiu,
Tornet detras per remirar lo pas
Que no laisset passar nuill home viu.
Puei quan aic pausat un pauc mo cors las
Segui·l chamin vas la platja deserta
E lo ferm pes sempre era lo plus bas
Et ec ras de la costa vi aperta
Una lonza leugiera tota via
Qu'era de pichatada pel coberta
E jamais de denan no me partia
Mas tan m'atahinava los camins
Que plus d'un vetz me virei en la via
Era·l temps ont comensa lo matins
E lo Solelh pojava ab las estellas
Quez eran ab el quan l'Amors Divins
Mes al mover aquellas cauzas bellas
Tan que d'esperar ben agues razo
D'aquelha bestia en pel d'estencellas
En l'ora d'ara e la dolça sazo
No per ço que d'esglai me comolava
La vista apareguda d'un leo....
En meytat del chamin de nostra vida
Revengui soptamen per selva escura,
On la dreita via m’era gandida.
Ay com dire qu’era m’es chauza dura,
Aquela selva, bocs sauvatge e fortz,
Que son pensars ancuey me deznatura
Tan amara es que pauc plus fos la mortz
Mas per trassar lo Bon qu’eu lai trobei
Çai lo demais dins de meu trobar sortz.
No sai ben redire com i entrei
Tan era ieu plen de songe e pantai
On lo vertadier camin desamprei
Mas com vengui az una cola lai
A l’endreit on aquill comba fenis
Que m’ac tant comolat lo cor d’esglai
Gaytei en haut e sas espatlas vis
Vestidas ja dels ray de la planeta
Que mena dreyt chascu per totz chamis
Aissi ma paor seguet un pauc queta
Qu’en lo lac del cor m’avia durat
La nuoch — que passei en languis — restreta
E com aquelh que, ab alen buffat,
Toca la riba en eschapan del riu
Se vira a l’aiga un agach espautat
Aital mon arma com un fugitiu,
Tornet detras per remirar lo pas
Que no laisset passar nuill home viu.
Puei quan aic pausat un pauc mo cors las
Segui·l chamin vas la platja deserta
E lo ferm pes sempre era lo plus bas
Et ec ras de la costa vi aperta
Una lonza leugiera tota via
Qu'era de pichatada pel coberta
E jamais de denan no me partia
Mas tan m'atahinava los camins
Que plus d'un vetz me virei en la via
Era·l temps ont comensa lo matins
E lo Solelh pojava ab las estellas
Quez eran ab el quan l'Amors Divins
Mes al mover aquellas cauzas bellas
Tan que d'esperar ben agues razo
D'aquelha bestia en pel d'estencellas
En l'ora d'ara e la dolça sazo
No per ço que d'esglai me comolava
La vista apareguda d'un leo....
Happy April 1st
ReplyDelete